El millor regal

Bona tarda, com esteu? Pensant en la Setmana de la Família he trobat una carta que volia compartir amb vosaltres “Un regal per tota la vida”, de l’Anna Cuesta Sanz. Segur que alguna vegada quan heu hagut de trobar un regal pels vostres fills… Tot sembla poc. Ens preguntem què és allò que més il·lusió els faria…

Gaudiu de la carta és un bonic tresor.

"És un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps. Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal. Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal. Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se. Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement. El temps és també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)

Temps perquè es valguin per si mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació. Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran. Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització. Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, perquè és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització. Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten. I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més endavant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps."

Molts petons "virtuals".

Il·lustració de Kürti Andrea